Pirates del Maresme 2

·Esbrineu si hi ha cap carrer dedicat al home que va pagar la nau corsària Mataronina. On està situat?
Si, C/ Fèlix de Campllonch. Aprop de la riera de Sant Simó, entre el carrer d'Antoni Campmany, i el Carrer de Solis.
·Busqueu quina es la bandera de Mataró. Des d'on fins on arriba la seva provincia marítima? 

Desde Mongat fins a Tossa de Mar.

3.Situeu en una carta marítima la zona enomenada El Vell, on sembla que hi ha un vaixell enfonsat.

·Resumeix en poques linies els fets del 1798

Una flota anglesa va bloquejar les rutes comercials espanyoles. Mataró no podia comerciar, per tant va empobrir. Les persones més afectades, van reunir diners, per poder crear un vaixell de corsaris per poder atacar als anglesos. El vaixell angels va ser destruit, i tot i que es van interrogar a tres tripulants, no es va saber que portava el vaixell.

·Feu una narració de 30 linies.

Desde la platja es va poder observar perfectament la explosió. Durant uns instants, tota la costa es va iluminar amb un color escarlata, tohom va exclamar en "ohh"s, i després, silenci. La gent es va concentrar espectant per poder veure que pasava, esperant que algú els expliques que havía pasat, ja que desde aquella distancia, tot había sigut molt confús. 

Un home s'em va acostar, i cridà el meu nom. Al sentir-lo la gent va reaccionar i començaren a parlar esvalotadament,

 -Que vol?

 -El princelli ha esclatat. Vaigi a veure si hi ha supervivents, i si n'hi ha, portils.

 -Com diu?

No va respondre. Un home que havia estat escoltant la conversa, va oferirse a acompanyarme amb el seu bot. Vaig acceptar. 

La petita embarcació, no era res de l'altre món: sense vela, tot de fusta, i amb varis forats. Vam pujar, i mentre jo remava, ell intentava que la barca no s'omplís d'aigua, i no tinguessim la mateixa sort que el princelli. 

Amb molt d'esforç, vam arribar entre les restes enceces de el princelli. El que no s'habia enfonsat, flotava fumejant i ens dificultava arribar fins a un cos que s'habia agafat a una fusta. Com que amb el bot no podíem arribar fins a ell amb el bot, em vaig descaçar i vaig saltar a l'aigua. Després de comprovar que estava ben aferrat a una fusta, vaig arrosegar-la a poc a poc fins al bot. L'home, em va ajudar a pujar l'home a la barca. Em vaig permetre descansar uns minuts, abans de seguir buscant. 

Vaig saltar varies vegades a l'aigua al veure més cosos, abans de trobar-ne un que respirava.

Era un dona. Em va agafar fort i casi m'ofega, em vaig allunyar d'ella, i em vaig apropar al bot, ella em va seguir, i vam pujar. El bot va cedir sota el nostre pes, i el propietari de la barca, va tenir més feina que mai en que la barca no s'omplis d'aigua.

No sabia quin idioma parlava la dona, pero em va fer entendre que rere un part en flames de la quilla, hi habia una altra persona, que per el que vam veure estava viva. Ella mateixa va saltar a buscarlo i el va pujar a la barca. Com que tots cinc no hi cabiem a la barca, els vaig seguir desde l'aigua mentres l'extranya remava. 

Vam tornar cap al moll, ja que si trobavem més supervivents, no podriem portar-los cap a terra. Per el camí ens vam trobar una embarcació bastant més gran. un tripulant em va ajudar a pujar-hi, mentres el petit bot s'allunyava. Una vegada a dalt, vaig perdre el coneixement. 

No vaig saber que va pasar amb els supervivents, però han pasat cinquanta anys i encara s'en parla.

                                                                                                       

                                                                                                                  13 de Juny del 1848